Gallecs, el nostre jardí metropolità

Gallecs, el nostre jardí metropolità

Lloc: Parc agrari de Gallecs, Mollet del Vallès

Data: 17 de desembre de 2017

 

Entre sopars de feina i festivals d’escola hem trobat una data per repetir l’experiència “gallega” de l’any passat. De nou amb transports públics ja que està perfectament comunicat. El que no havíem calculat era la freqüència de pas dels trens i hem d’esperar gairebé una hora a l’Estació de Sants que arribi el tren amb direcció a Vic que ens deixés a l’estació  Mollet Santa Rosa.

1-Gallecs 2-Gallecs

Des de l’estació urbana, doncs, anem recorrent els carrers de Mollet fins el túnel que creua sota l’autopista i dona pas a un paisatge radicalment diferent i agrari.

Emprenem el camí en direcció a l’ermita mentre els nens inicien un nou joc que podria esdevenir un clàssic de les nostres excursions: anar recollint els objectes de plàstic que s’amaguen a tot arreu i ficar-los dins una bossa (de plàstic també i també trobada al camí).

No ho sabem del cert però esperem trobar-nos amb una festa sorpresa com l’any passat. I així és, tot i que arribem més tard, encara hi ha alguns narradors d’ANIN a la vora del foc, boles de palla per seure, cervesa artesanal i un ambient molt serè. Ens hi estem una bona estona, dinem i xerrem mentre els nens confirmen altre cop la seva capacitat d’autogestió i s’inventen un joc de psicomotricitat amb abrics i palla.

10-Gallecs9-Gallecs

Finalment mentre els organitzadors de la festa comencen a flamejar els calçots, arrepleguem la tropa i continuem el camí.

L’esperit avui no és gaire aventurer i repetim fil per randa l’excursió de l’any anterior. La novetat és trobar-nos amb falconers que, de bon o mal grat, fan cinc cèntims als nens sobre l’ofici. Per la resta gaudim d’unes llums espectaculars.

11-Gallecs12-Gallecs13-Gallecs14-Gallecs15-Gallecs

 

Encara tenim temps de creuar un ser humà brandant una bandera al pont de l’autopista, apropant-nos de cop al món que ens espera fora d’aquest parèntesi terrós del Vallès oriental.

 

 

16-Gallecs

I amb aquesta agradable passejada tanquem el cicle 2017 d’excursions, amb uns Gavroches que van creixent sense sortir encara del marc de les fotos.

 

Anuncis
Llums de tardor a Castellcir

Llums de tardor a Castellcir

 

Lloc Castell de Popa, Castellcir (Moianès)
Data 18/11/2017
Caminants  15 adults, 15 infants (un bebé i un amb motxilla)

Corria ja la segona quinzena de novembre. Els dies són curts en aquesta època de l’any, així que tot i que l’excursió era un pel lluny de Barcelona, varem quedar aviat, a quarts d’onze per aprofitar al màxim el sol de la tardor.

Ens trobarem tots plegats a Castellcir, al Moianes. Des de allí encara varem agafar el cotxe un parell de quilòmetres bosc endins, per una pista, fins al punt d’inici de l’excursió, prop de la esglèsia de Sant Andreu de Castellcir. Era important trobar aquest punt per dos motius: des de allí, l’excursió es circular, es a dir que mai no tornes a passar pel mateix lloc fins arribar al punt d’inici. I perquè era una excursió més que assequible per un adult, però  suficient per a la majoria de les criatures (calculàvem que hora i mitja de pujada i el mateix de baixada, si no ens aturàvem).

Així, mes o menys a quarts de dotze finalment si que començàvem a caminar. El camí d’ascens al castell de Popa des de Sant Andreu, es un camí molt ampli i planer durant la majoria del trajecte. A traves de preciosos camps i petits pujolets et vas apropant al castell, que sempre es present dalt de la muntanya que tenim al davant. El dia preciós que feia aquell 18 de Novembre, va fer que la caminada, les converses i els jocs amb els nens fossin alegres. Tots coincidíem de la gran sort que teníem de poder gaudir d’aquella natura i aquell entretemps tant agradable. Prats verds, calor al sol, i fresqueta sota les ombres dels abundants arbres…bé, un dia perfecte per una excursió així.

 

 Castellcir 6Castellcir 5

Un cop arribàrem a peu de turó, la pujada anava estretant-se i fent ziga-zaga fins arribar al castell. L’arribada es maca. El castell de Popa reposa sobre una gran roca que a l’hora esta sobre una petita plana al punt més alt d’un turó. Tot això fa que el castell, vist des de aquesta petita plana, sembli la Popa d’un vaixell, i es d’aquí d’on pren el nom.

Castellcir 7

Unes escales de pedra porten fins a l’entrada del Castell, que es una de les poques sales que encara resten completament de peu. A partir d’aquí, hi ha murs, finestres i alguna que altre construcció encara de peu. Les vistes son precioses, i en un dia clar et poden deixar veure des del  Pre-Pirineu fins a Montserrat, passant pel Montseny, i si tens molta sort el Montsec.

Castellcir 8

Castellcir 9

A dalt del Castell vam fer la parada i fonda. Vam dinar tots en una rotllana. Després els nens van anar a la plana sota el castell i van jugar, sobretot, a escriure i fer dibuixos amb les pedres que allí hi havia. El joc era distret, i a part, visualment molt xulo, doncs des de  dalt del castell podies llegir les paraules i els dibuixos fets pels nens.

Cap a quarts de quatre, vam aixecar campament, i vam anar de tornada, caminant primer una mica cap al nord per agafar el camí que va en un suau descens per l’oest del castell, a l’altra banda de la petita vall. Des de allí es tenen unes bones vistes frontals del castell. A mig camí s’entravessa els terrenys d’una masia, i ja des de allí, seguim baixant, suaument, fins a l’esplanada prop de Sant Andreu, on teníem els cotxes.

Una gran excursió, on tots els nens de 4 anys van aguantar tot el camí a peu, i els de dos i tres, van fer molt bon paper…molt recomanable per fer a la primavera o a la tardor,i si es en dies clars, millor, per gaudir de les magnifiques vistes d’aquest castell del Moianes.

(Ressenya: Víctor)

 

 

 

Gorgs de la Riera del Carme

Lloc Carme (Anoia)
Data 15/07/2017
Caminants

A mitjans de Juliol, la calor es realment insuportable a Barcelona. Per això ens vam decidir fer quelcom fàcil i refrescant, no massa lluny de Barcelona,

Entre les diferents opcions vam optar per anar a conèixer els Gorgs de la Riera del Carme, al terme municipal de Carme, a l’Anoia. Des de Barcelona, tot just una hora de camí.

Ens vam trobar tots plegats a quarts de 12, una mica més tard del previst. El punt de trobada va ser a l’església de Santa Candia, a tocar del allotjament rural Can Morei, a prop de Carme.

Érem un grup molt heterogeni, un bon reflex del barri de Sants, amb nenes de força escoles diferents, i de moltes edats, des de nadons fins a nens de 8 anys.

La caminada prevista, segons el que s’havia mirat a les ressenyes, per metia anar caminant a la vora de la Riera del Carme per camins fàcils i accessibles amb tot tipus de criatures.

Així vam emprendre el camí, que tot just sortir de Santa Càndia ja està molt ben indicat, i  ens porta en un petit descens cap a la Riera. Allí ens endinsem en un petit bosc, amb petits tolls d’aigua, on la gent que ja ho coneix, es refresca.

IMG-20170715-WA0060

El camí segueix creuant algun cop la riera, fins arribar a la primera bassa gran d’aigua. Aquesta no te massa ombra, i a part, no està a mes de 15 minuts de l’inici.

Vam seguir endavant. El camí serpenteja una mica amunt, i passes per una segona bassa, que et queda prou abaix per contemplar-la en la seva totalitat. Es molt rodona, i te un magnífic salt d’aigua, que tot i que estava sec en la època que hi vam anar, donava peu a imaginar-se salts increïbles des de dalt fins a la preciosa bassa.

Vam seguir endavant, feia potser no mitja hora que caminàvem, e imaginàvem que encara trobaríem mes basses on parar a dinar i refrescar-nos, però ves per on, el camí es feia molt escarpat i intransitable poc més endavant. Perillós per algun dels nens. Així que ens va tocar girar cua, i vam tornar cap a la primera bassa, on vam fer parada, i ens va refrescar, i vam descobrir un petit camí sobre la llera de la riera, que a peu pla ens portava fins la segona bassa, la del salt d’aigua, i ens vam traslladar cap allí, on la zona de bany era molt millor.

I a partir d’aquí, tot va ser banyar-se i menjar, fer sants i riures amb els nens, i sobretot passar la calor del cap de setmana de la millor forma possible, banyant-nos al riu amb els nostres fills i mirant les granotes.

Carme 2

A mitja tarda, ens vam apropar al poble de Carme, on vam passar la resta de la tard i a la vesprada, al bar de la piscina municipal.

Un dia rodó i fresc.

 

 

El Cardó Rasquera 2

Lloc Rasquera (Ribera d’Ebre)
Data 20 maig 2017
Caminants 3 adults, 3 nens

Els militants de Lo Sud de Gavroches no ens rendim i per això hem volgut repetir les colònies a la Ribera d’Ebre.

Malauradament poca gent fa el desplaçament aquest cop.

Però la muntanya en general, i el Cardó en particular, no necessiten riuades de gent per regalar emocions, olors, paisatges, que queden al cor per sempre.

No tornarem a descriure el recorregut ja que és el mateix que l’any passat: https://lesgavrochesdesants.wordpress.com/2016/05/14/colonies-ii-el-cardo-rasquera/

En canvi us deixem fotos, a veure si l’any que ve us animeu!

 

De Bellprat al Castell de Queralt.

De Bellprat al Castell de Queralt.

Data 6 maig 2017
Lloc Bellprat (Anoia)
Caminants 9 adults / 9 nens / 1 gos

Els vehicles anem arribant a Bellprat de manera esglaonada per la carretera B-2201. La canalla de les primers famílies baixa per un tobogan amb laterals de lleó. No obstant això, comprovem que allò que més els atreu és passar per una mena de passadís que es forma, a un nivell inferior, entre el contorn de la plaça i una tanca vegetal que algunes mans destres han esporgat amb cura. Té, el seu joc, alguna mena de misteri.

Quan hi som tots i estem a punt de començar la ruta, un veí del poble ens informa d’una manera desacomplexada –per alguns potser un pèl massa- que els cotxes en aquesta plaça estan mal aparcats, que millor deixar-los a l’esplanada de davant del cementiri, al costat de la carretera. Després d’alguna cara de pòquer, i sense que ens hagi convençut a tots, deixem la plaça sense cap cotxe. Aquesta serà la seva victòria,  la nostra, descansar la vista en els prats i les muntanyes que s’albiren des del Castell de Queralt.

Comencem a caminar per la pista asfaltada que surt des de Bellprat fins a la carretera B-220, pel costat oposat a la B-2201. Som nou adults, nou nens i el Pelut.

Bellprat 2Bellprat 3Bellprat 4

Agafem el primer corriol que trobem a l’esquerra de la pista. Ben aviat passa el camí per sobre d’un torrent. El Pelut, d’anar tant amunt i avall seguint el ritme dels nens, comença a tenir calor i s’hi llença de quatre potes sense pensar-s’ho dues vegades. La seva valentia és celebrada per tots mentre es troba a l’aigua. Un cop fora, però, tothom procura mantenir-lo a una distància prudencial fins que no s’hagi espolsat l’aigua. Després d’un bon sacseig, torna la normalitat i seguim caminant no gaire més d’un centenar de metres fins que el camí s’acaba després d’una petita pujada…

Bellprat 5

Tot fa pensar que aquest primer trencall que hem agafat no ens portarà al Castell de Queralt, així que girem cua i tornem de nou a la pista per caminar una mica més per l’asfalt fins que, aquest cop sí, trobem un cartell que -pel que hi diu- ens ha de portar indefectiblement al nostre destí: “El Camí”.

Bellprat 6Bellprat 7Girem de nou a l’esquerra i ben aviat creuem de nou  el torrent (torrent de Riudeboix) per sobre d’una petita passarel·la  de fusta, de quatre o cinc metres de llarg i amb cordes per barana, que salva un desnivell de poc més d’un metre. A l’entrada de la passarel·la a l’esquerra, un cartell clavat en un arbre indica que anem cap al Castell de Queralt.

Bellprat 8Comencem una pujada de ben bé mitja hora pel camí de dins del bosquet que es fa ample i estret a estones i que acaba amb uns quants taulons disposats a mode d’escala per salvar la riba que separa el bosc del camí de dalt. Un cop hem pujat els esglaons, agafem el camí cap a la dreta, amunt, i el resseguim una bona estona a peu pla deixant al seu marge esquerra el bosc, i al marge dret, camps de cultius d’un verd tan viu i ple de vida que ens desperta sentiments de gratitud vers la pagesia.

Seguint pel mateix camí, deixem enrere els camps endreçats i ens endinsem cap a dins del bosc pujant amunt. La pujada es fa pesada pels més petits i pel pare que porta la nena a la motxilla… Quan ja sembla que arribem, encara no arribem… Finalment, veiem ja la indicació a l’esquerra per anar cap al Castell de Queralt, i seguint el camí cap a la dreta, per anar a l’ermita de Sant Jaume de Queralt. Com que la gana ja apreta, decidim dinar al costat de l’ermita.

Havent dinat, els nens i les nenes juguen amb qualsevol cosa que troben, una pedra, un bastó, un bidó de plàstic blau i gran… Per la canalla, l’ermita resulta ser un castell medieval, i ells, personatges que hi viuen… Paradoxalment, a la nena més petita li atribueixen el paper de reïna, i la resta de nens, es distribueixen papers diversos: una és la cuinera, l’altre un soldat, hi ha una princesa… Els pares ens meravellem de la seva imaginació i de la capacitat que tenen de jugar sense joguines…

Amb la intenció ja d’afrontar el tram final que ens portarà fins al Castell de Queralt, ens aturem un moment encara per visitar els personatges medievals en la seva residència (o cabana) d’estiu. Es troba a poca distància de l’ermita: sota una alzina que inclinada cap a terra marca un espai d’ombra al voltant del seu tronc.

Sense deixar els personatges, pugem fins a la part més alta del Castell de Queralt, cada dia més en runes. A dalt de tot, hi fa molt de vent, però les vistes s’ho mereixen.

Bellprat 9Bellprat 10Bellprat 11

Així en parla Ignasi Planas de Martí: “Al peu de la serra, a primer terme, destaca el poble de Bellprat, al mig de grans espais de cultius. Més enllà, la vila de Santa Coloma de Queralt s’asseu al centre de l’altiplà on neix el riu Gaià. D’altres poblacions sobresurten per emplaçar-se en turons destacats com Savallà del Comtat, Aguiló i Argençola”.

Agraïts per les vistes, iniciem el camí de retorn cap a Bellprat, primer municipi de l’Estat en tenir una dona alcaldessa, en temps de la República. Entre uns  i altres, aviat el grup s’esfilagarsa massa de tornada. Ningú s’ha perdut, però algun nen ha caminat massa temps sense el control d’un adult. Ens excusem, ens disculpem i fem propòsit d’esmena: tots hem de vetllar per tots.

Bellprat 12

Finalitzem la trobada apropant-nos amb els vehicles fins a Santa Coloma de Queralt. Sopem a la plaça fins ben tard mentre la canalla encara juga, juga i juga… Es preveu una nit plàcida, de sons llargs i profunds i de somnis de prínceps i princeses cavallers.

Bellprat 13Bellprat 14